dijous, 30 de juliol del 2015

L´assemblea d´ERC Manresa avala la nova executiva encapçalada per Fontdevila

L'equip està format per una mescla entre dirigents històrics i noves incorporacions. L'assemblea d'ERC Manresa d´aquest dimecres ha reunit prop d´una trentena de militants per escollir la nova executiva de la secció local de Manresa. Els militants van escollir gairebé per unanimitat (només amb un vot en blanc) la candidatura que presentava Ramon Fontdevila.

L´equip que acompanya Fontdevila és una mescla equilibrada entre dirigents històrics del partit i de noves incorporacions. A més de l´experiència del propi Fontdevila, regidor durant 12 anys a l'ajuntament de Manresa, l´equip comptarà amb el suport d´Enric Aloy, Alba Alsina i Josep Huguet. L'objectiu, però, és de fer una transició els propers anys, per tal de rellevar i rejovenir gradualment l'executiva local.

Segons Fontdevila, "ens cal una SL encara més dinàmica, capaç d´arribar arreu de la ciutat. De connectar-hi per tal d´escoltar i opinar, per tal d´anar decidint fins els aspectes més complexos de la gestió pública. Per tal d´empènyer, també, en el camí que estem fent plegats cap a la independència, per sobre dels dubtes o els temors. Per tot això penso també en una Executiva àgil i àmplia, que acompany i ERC en el seu trajecte amb la societat civil més viva de Manresa".


La composició de la nova executiva Presidència:

Ramon Fontdevila i Subirana 
Secretaria d´Organització: Manel Tàpia i Rius 
Secretaria de Finances: Miquel Leon i Pardo 
Secretaria d´Imatge i Comunicació: Xavier Olivé i Ramon 
Secretaria de Política Municipal: Enric Aloy i Bosch 
Secretaria de les Dones: Alba Baltiérrez i Alier 
Secretaria d´Entorn i activitats: Josep Heras i Solà 
Secretaria de la Gent Gran i Barris: Teresa Sanchez Barrocal 
Secretaria de Polítiques Sectorials: David Raluy Salamero 
Portaveu del Grup Municipal: Mireia Estefanell Medina 

Vocals per a l´executiva mensual ampliada:
Alba Alsina Serra
Josep Huguet i Biosca
Joan Lluís Santolària
Jordi Vidal Moncunill

Agraïment a Pere Culell

El punt emotiu de l´assemblea va ser sens dubte l´ovació que es va endur Pere Culell, el cap de llista ara recentment dimitit. Diverses intervencions van reconèixer la feina feta, i van agrair el seu lideratge durant els darrers quatre anys, al qual s´atribueix en bona part els bons resultats de les passades eleccions municipals.

El projecte polític d´Esquerra, va dir Josep Huguet, "és una marató, amb obstacles i relleus. En aquesta marató, sens dubte que serà important el relleu que ha portat aquests anys Pere Culell". 

Sanejats

L´assemblea va començar amb l´aprovació de l´informe polític de Marc Aloy, president de la secció local els dos darrers anys, i de l´informe econòmic del tresorer, Joan Perarnau, que va destacar que el partit té els comptes sanejats i que la darrera campanya electoral es va poder abordar sense necessitat de demanar préstecs ni aportacions especials.

dissabte, 11 de juliol del 2015

dimecres, 8 de juliol del 2015

Via Lliure a la Solidaritat #ViaLliure27S #ViaSolidaritat

La 7a regió obre el camí a la Solidaritat

Emmarcat dins la campanya d’estiu que l’ANC ha organitzat per enguany, les comarques que comprenen la regió 7 estan enllestint els seus actes pel dissabte 11 de juliol a la tarda a Manresa.
L’objectiu de la campanya és dibuixar els eixos de la República Catalana i donar argumentari favorable a la independència en aquests àmbits. Des de Manresa defensarem la solidaritat i direm que la República Catalana compensarà les injustícies socials i intensificarà la cohesió social. Assolirà l'objectiu del 0,7% del pressupost per a la solidaritat i la cooperació internacional. I es farà per la tradició solidària catalana interna i externa, el seu potentíssim tercer sector i les seves ONG.
Així doncs, des de l’Anoia, el Bages, el Solsonès, el Berguedà i el Moianès fem crida a tothom per assistir a Manresa, a partir de les 7 de la tarda a la plaça de Sant Domènec. Iniciarem la jornada amb un espectacle infantil amb la companyia d’Albert Vinyes i continuarem amb una proposta agosarada: Un trencaclosques gegant amb peces de tots i cadascun dels municipis de la regió.
Comptarem amb la presència de persones destacades en l’àmbit de la solidaritat al nostre país: Sor Lucía Caram i Toni Comín. Clourà la roda d’intervencions el president de l’ANC, Jordi Sànchez, que exposarà les accions que està fent l’ANC en el procés cap a la independència. Conduiran l’acte dues persones del territori: Joan Maria Morros, periodista i cap d’informatius RAC1 i Jordi Pesarrodona, coordinador d’esdeveniments culturals i comediant.
Tancarem la jornada amb la millor música: Gossos i, en Titot i David Rosell que ens oferiran un molt bon concert amb sorpresa inclosa.
Durant tota la vetllada hi haurà servei de bar amb begudes i entrepans.
Us esperem a tots. Fem via cap a la solidaritat!


'President, li fem un prec: un Govern de concentració amb els 100 prime...

dijous, 2 de juliol del 2015

Via Lliure a la República Catalana #11S2015


Tot just demà - Artícle d'opinió al Periodico de Catalunya

DIJOUS, 2 DE JULIOL DEL 2015
Tot just demà
Mobilització de l'última Diada.
Mai abans, hem estat tan obligats a sortir-nos-en; a avançar democràticament sense defallir pas; a desllorigar els nusos que ens atrapen. I com mai abans viurem, en els mesos que vindran, la reiteració oficial de tot el contrari. Però, diguin el que diguin, el procés polític català -caracteritzat per la mobilització social, per una majoria clara que encara ha de ser-ho més i per una transversalitat singular- entrarà ben aviat en fase resolutiva.
Mentrestant, pretendre regalar la demanda social majoritària a un sol criteri, intentar transferir el potencial democràtic a una única opció o reduir el procés a una sola persona és, ara com ara, no voler entendre el procés mateix i atiar una doble pinça que esparvera i que mútuament retroalimenta alguns discursos perversos: per a uns, és l'estratègia per mantenir-se al poder i no voler acceptar la pluralitat complexa -i els canvis d'hegemonia- de la nostra societat. Per a d'altres, és l'excusa fàcil -massa fàcil, gairebé de manual- per simplificar i menystenir les bases del canvi polític i social que vivim i per negar, un cop més, la possibilitat que el nostre poble decideixi lliurament com construir el nostre futur compartit. En aquesta estranya pinça, alguns ens demanen que renunciem a la justícia social -ni més ni menys- en nom de la llibertat i d'altres ens conviden a renunciar a la llibertat política del nostre poble -ni més ni menys- en nom de la justícia social. Simptomàtic veure algunes esquerres donant l'esquena al dret a l'autodeterminació que tant han vindicat. Singular veure algunes dretes menystenint unes desigualtats socials creixents. Però no: no cal renunciar a res. Ni ho volem ni en sabem. No és temps d'excuses, sinó d'alternatives. Perquè ser lliures és el que ens permetrà construir la justícia social que necessitem. I perquè generar justícia social és el que ens farà un país raonablement lliure de debò. Clar: un país és la seva gent.
La polaritzada tesi esgrimida, en tot cas, és prou falsa: ni ningú podrà ser d'esquerres en una autonomia intervinguda ni un país no pot ser lliure si no ho és la seva gent. I a més, com demostren les darreres eleccions municipals, l'independentisme -ideològicament plural- gira a l'esquerra. Com a estratègia de poder i en un bucle prefabricat, ara es pretén retornar a vells esquemes superats, a discursos caducats i insostenibles i, afortunadament, ficticis i ficcionats: aquella dissort terriblement falsa que pretén induir que el catalanisme sempre seria de dretes i que l'espanyolisme és intrínsecament d'esquerres. Que els ho preguntin a Fainé o a Oliu.
Paradoxalment també, nous espais polítics que pretenen la raonable i necessària ruptura democràtica amb l'anomenat règim del 1978, la neguen precisament allà on més sòlida, forta i arrelada és. Com a punt de no retorn, la societat catalana fa anys que ha deslegitimat i desautoritzat la natura autoritària de l'Estat espanyol. Només cal veure que el bipartidisme estatal resta, a Catalunya, en mínims històrics, i que PP i C's són la sisena i setena força municipal al nostre país. Si en algun racó el règim ha fet aigües és a Catalunya. Gràcies, ¿com si no?, a la força i determinació de la gent.
Hi insistirem un i mil cops. El procés polític català és -en si mateix- un procés democràtic, democratitzant i democratitzador, d'arrel constituent i nascut fonamentalment de les més àmplies i transversals mobilitzacions del nostre poble des del final de la dictadura franquista. La independència, que n'ha ocupat el relat central, és la veritable clau de volta per poder decidir lliurement i sobiranament el nostre futur i millorar les condicions de vida i treball de la majoria social. Sense sobirania, ni d'esquerres ni de dretes: simplement intervinguts, només supeditats, tan sols subordinats. Necessitem sobirania -és a dir, ens urgeix la democràcia- per poder sortir-nos-en de la pitjor crisi social des del final de la dictadura, que deixa l'auge de les desigualtats, l'atur cronificat, la pobresa colpidora i els desnonaments en alarmants rècords històrics. Enmig, maldestrament, de la implosió de la corrupció vinculada al finançament il·legal dels partits polítics, a la bombolla financera i especulativa patida, al frau fiscal o a l'economia delictiva global de casino.
Reconstruir és i ha de ser el verb del futur. Reconstruir el país del sotrac de la crisi, refer-nos socialment i democràticament i avançar cap a models polítics i socioeconòmics avançats. Una lluita sencera que ens reclama i interpel·la més que mai: la recuperació de la plena sobirania política enfront un estat demofòbic -que no només prohibeix urnes, sinó que ens impedeix aturar el fracking, combatre la pobresa energètica o fixar impostos als dipòsits bancaris-, de la sobirania econòmica enfront uns mercats globals voraços i de la sobirania popular enfront unes elits que han deixat el país tal com el tenim. Sobirania, doncs, política, econòmica i popular. Sobiranies al servei de la majoria per poder decidir-ho i reconstruir-ho tot.
Fa molt de temps que en els escaires del temps esperançadors que vivim, els sotasignants compartim una llarga reflexió comuna i una triple i arrelada convicció, que pràcticament esdevé programa polític de futur: independència, pobresa zero, corrupció zero. Des de les fondes conviccions republicanes, una resposta per superar les tres crisis que vivim -nacional, socioeconòmica, política- amb més democràcia i des d'una nova ètica política basada en la decència comuna.
El doble caràcter plebiscitari i constituent de les properes eleccions del 27 de setembre és innegable i neix directament d'una prohibició curta, certament, però també d'una llarga esperança. La prohibició és prou coneguda: la negativa permanent de l'Estat espanyol a habilitar marcs democràtics resolutius i reconèixer el dret a l'autodeterminació del nostre poble. L'esperança, també: milers i milers de persones activades -milions, cal dir-, omplint carrers i empenyent, convençudes que no hi ha més lluita pel futur que el present. Des de la consciència col·lectiva que només amb més democràcia -amb l'instrument democràtic que és la independència- farem més democràcia.
Sovint, enmig de tot camí farcit de tensions i contradiccions, en la ingent tasca sempre inacabada de construir un país lliure i just, perdem perspectiva. Però des d'un enfocament català de dimensió sud-europea cal treure cap i esbossar un tímid somriure: som el que anem sent. Som un procés fet entre totes i tots, des de la nostra pluralitat complexa, i així volem que continuï sent. Som una aclaparadora majoria que avui s'implica i es compromet amb l'obertura d'un procés constituent català que haurà de posar les bases d'una societat catalana més lliure, més justa, ecològicament sostenible i èticament compromesa amb els reptes d'un segle XXI global. Un país independent -un país diferent- que esdevingui també recer i refugi democràtic en un món global incert i inquietant. El país solidari que sempre s'ha construït des de l'esforç compartit, l'esperança comuna i l'ànima cooperativa.
Independència, ho hem dit sempre: punt de partida, no d'arribada. El que estem fent no és pas fàcil i queda encara moltíssima feina per fer. Però el 27-S, efectivament, ens la juguem. No triem només futur, sinó la possibilitat de tenir-lo i construir-lo. El 27-S tenim la clau per obrir tots els panys: avançar cap a la plena llibertat política i obrir les portes al major canvi democràtic i social, aquell que reclama una realitat injusta i desigual que ens colpeja i interpel·la cada dia. Assentant les bases de la futura república catalana i retornant la capacitat de dir i decidir a tota la ciutadania. Perquè el país som totes i tots i aquí no sobra res ni ningú.
El canvi, doncs, només és possible amb majories democràtiques, com tan recentment ens han demostrat el País Valencià i les Illes Balears. El canvi depèn ara de nosaltres. I és avui, com mai abans, a les nostres mans. Només això és una primera victòria cabdal: que ja fa temps que hem decidit decidir. Ara només cal triar -un cop més i encara- llibertat, democràcia i justícia. Materialitzar en canvi polític el canvi social que ja som. Habilitar el que reclama la majoria del nostre poble per al futur que vindrà, tot just demà.
Fem-ho, doncs, i fem-ho ara i fem-ho bé. D'això es tracta.
Pels qui ens van precedir en la lluita, en condicions molts pitjors.
Pels qui vindran, en condicions molt millors.
Per això val tant la pena.
També signen l'article Elvira Duran, Anna Gabriel, August Gil Matamala, Elisenda Paluzie, Eduardo Reyes i Gabriela Serra.